El paper de l’educador

• Molts educadors s’han format en èpoques en què els coneixements sobre l’aprenentatge i l’ensenyament estaven menys desenvolupats.
• Els nous mètodes d’ensenyament i bona part de les eines i la tecnologia actuals encara no existien.
• Cal formació addicional i contínua per tal d’estar al dia.

Però sobretot cal un canvi de mentalitat en què l’educador ja no sigui el simple transmissor de coneixements.

Els formadors d’adults haurien de donar suport als alumnes perquè no només adquireixin «les competències més fàcils d’ensenyar i d’avaluar».

Haurien d’educar-los en:

• les formes de pensar (creativitat, pensament crític, resolució de problemes, presa de decisions i aprenentatge);

• les maneres d’interactuar (comunicació i col·laboració);

• les eines per a gestionar la informació (incloent-hi les tecnologies de la informació i la comunicació);

• ciutadania, vida, carrera i responsabilitat personal i social.

1. Reflexiu: pel que fa al que funciona i al que no. Cal avaluar constantment els processos i conceptes per a assegurar-se que són els millors per als vostres alumnes. Sigueu honestos amb vosaltres mateixos amb el que no funciona.

2. Constant: llegir, escoltar i aprendre sempre. El desenvolupament professional és una oportunitat que cal aprofitar en qualsevol moment.

3. Creatiu: en el pensament i el plantejament. Utilitzeu enfocaments no convencionals per a atreure i motivar els alumnes.

4. Connectat: amb els alumnes i les tendències de les seves futures professions, així com amb l’educació en general. El fet de conèixer les tendències permet preparar millor als alumnes.

5. Col·laboratiu: treballar juntament amb altres educadors i compartir coneixements. El grup és més intel·ligent que l’individu. L’aprenentatge entre iguals és un aspecte important.

6. Inquisitiu: qüestionar-se un mateix (com puc millorar?; què ha fallat?; com ho he d’adaptar?; etc.).